Prop d’una vintena d’Amics el diumenge dia 20, ens trobàvem a l’estació per agafar el de les 8’53 per anar fins a Martorell-Central. El dia prometia assolellat, quasi com sempre o dit d’altre manera, teníem assegurat que no ens plouria .
Tot i essent l’endemà de st. Josep hem quedat sorpresos de la resposta d’assistència.
Arribats a Martorell-Central hem anat a esmorzar a l’estació de RENFE o ADIF que es diu ara. Un cop acabat hem agafat el tren gran fins a Gelida a on ens esperaven, quatre Amics per incorporar-se amb nosaltres i l’inspector d’estacions de FGC sr. Agustí Jiménez per explicar-nos i ensenyar-nos tots els detalls del susdit funicular.
Hem quedat sorpresos amb quina il•lusió i interès ens ha anat explicant detingudament molts detalls de les instal•lacions que a tots ens passen desapercebudes.
Hem sabut que les dues unitats de vagons, varen sortir del funicular de Vallvidrera perquè el 1924 ara fa 87 anys, les varen canviar. També hem visitat la sala de maquinària, avui controlada electrònicament però conservant quasi tota la part mecànica original. Per acabar ens ha donat per la nostra Soci, un plec de documentació per tenir-ne constància en el temps.
Felicitem a FGC per la qualitat del seu personal humà, per ser tan acurat i que la majoria, estimi tant la seva feina.
Sortint de l’estació del Funi hem començat l’ascensió al Castell. Encara que una mica acalorats i cansats, ha valgut la pena per la gran vista que es pot contemplar des d’alt el Castell. En Jordi, guia de les visites, ens ha explicat totes les vicissituds que ha passat el Castell. Ara una mica restaurat formava part en el seu temps, dels castells de frontera de cara els sarraïns i la Marca Hispànica, com el proper de la Pobla, La Tossa o el de Queralt. Molt complert , ben explicat i també amb molta professionalitat .
Ja amb moltes ganes de dinar, hem baixat a peu, sort que era baixada... per agafar el Funi i anar a l’antiga i famosa Gelidense, gran i famosa fàbrica de paper, avui totalment inexistent, solament resten els edificis convertits amb altre tipus de negoci. Allà hem dinat i hem tret el ventre de penes; que n’és de dura la vida del ferroviari!!
Per pair el dinar; ADIF fins a Martorell-Central i tornar a caminar, Museu de l’ Enrajolada i tot el casc antic que el nostre president ens ha anat explicant part dels molts esgrafiats que hi ha a les façanes d’algunes cases,senzillament genials, fins arribar al Pont del Diable.
Quasi final de l’excursió.
Sembla estrany que tan a prop de la nostra ciutat tinguem una quantitat d’història acumulada i que moltes vegades ignorem. Per això fem excursions els Amics, per anar amb tren i aprendre cultura del nostre estimat país. Carrilet i arribats a Igualada sense cap novetat més.
Diumenge que ve Expo Tren a Lleida , l’altre dissabte Sopar del Ferroviari i aviat excursió a Cornellà per visitar.... Ah sorpresa! segur que molts de vosaltres no ho heu fet mai el que estem preparant, ja sabeu allà on som i que la cosa no pari!!
AMICS DEL TREN D’IGUALADA
