Si hi han unes coses a la vida que ajuden a viure i ser feliç, us podem assegurar que les vàrem tenir totes. Diuen que riure allarga la vida, ens en vàrem fer un tip, sentir-se ben acompanyat, et fa estar be, i viatjar i aprendre coses noves no cal dir que t’obren l’esperit i t’omplen de sabiesa. Tots aquests ingredients hi varen ser a l’excursió del diumenge dia 16. Prop de 20 Amics ens trobàrem a l’estació per agafar el de les 8’54 que ens portaria fins la Colònia Güell. Antiga finca en que hi varen edificar la fàbrica i construïren una colònia per marxar dels problemes de personal de la fàbrica de Sants. Més tard el comte Güell va manar al seu protegit, Gaudi, que fes un estudi per fer-hi una esglèsia del seu estil a fora de la colònia, dalt d’un turó. Després de presentar-li el projecte amb varies torres amb una alçada de 40 mts, que era bastant semblant a la Sagrada Família però més petita naturalment, es va decidir per l’any 1908 col.locar la primera pedra de l’esglèsia. Per això aquest any se celebren els 100 anys. Per motius econòmics de la família Güell es varen parar les obres al cap de pocs anys. I així ha restat fins el centenari del gran mestre, que es va acondicionar amb alguns aspectes arquitectònics. Visitàrem la cripta, compte que avui és molt complicat poder fer-hi la visita, mises, batejos, casaments... Després d’haver de recular a buscar les entrades et diuen que no pots passar perquè hi ha un casament. Pensem que les dues opcions, no hi poden ser-hi, perquè ho be ho fem servir per a turisme o per fer-hi celebracions religioses, les dues coses per nosaltres, ens adonàrem que son incompatibles. Un cop visitada, tan la cripta com els defores passejarem pels carrers de l’antic barri a on habitava el personal de la colònia. Ultra fer notar que estaven molt ben conservades i que tot l’entorn respirava molta tranquilitat. Tornàrem a agafar el nostre Metro. per baixar a Sant Vicenç del Horts i trobar l’autobús que ens portaria a Torrelles de Llobregat. Incidències d’anar amunt i avall i retràs d’una hora al restaurant per anar-hi a dinar.
Una mica de nervis quan arriben aquestes hores, la panxa començava a fer soroll. Reunits però tots, al voltant de la taula, no cal que us expliquem el be que ens ho vàrem passar. Una hora més tard de la prevista entràrem a Catalunya en Miniatura. Tot seguit pujàvem al tren petit que ens portaría per tot el parc. Ja podíem divisar edificis singulars de Catalunya, per cert hi ha l’ermita i el castell de la nostra Tossa de Montbui. La majoria feia anys que no l’haviem visitat i ho vàrem trobar molt canviat i millorat. Prometem que personalment tots mirarem de portar-hi els nostres fills o els nets, fent el viatge amb el tren des d’Igualada. Si vosaltres ho voleu fer, segur que us ho passareu molt be i en tindreu un bon record. El retorn a Igualada va ser una mica especial, perquè hi varen haver més incidents que ens varen fer riure molt retrassant-nos un cop més l’hora prevista d’arribada. Tot plegat uns tips de riure que ens varen fer trencar la rutina que a vegades comporta viatjar.
AMICS DEL TREN D’IGUALADA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada