dilluns, 13 de desembre de 2010

Missatge Nadalenc

MISSATGE NADALENC
DEL PRESIDENT, FRANCESC FARRÉS

En primer lloc donar-vos les gràcies , tan pels que sou aquí com pels que no heu pogut venir, perquè sense vosaltres; NO EXISTIRÍEM. Aprofito l’avinentesa que avui us tinc aquí per explicar-vos detalls de la nostra Associació que molts m’heu demanat reiterades vegades i que crec que tothom ha de saber.

El perquè d’aquesta Associació:

Mireu pel que fa a mi, us diré que vaig néixer al passeig Verdaguer prop de l’estació motiu pel qual la meva infantesa i adolescència va transcórrer al costat del tren. A casa sempre ens va agradar i a mi no cal dir-ho. El meu pare era un gran enamorat del tren i per la feina quasi cada mes tenia que desplaçar-se a BCN i mai va agafar la Hispano. Sempre que podia em prenia i m’ensenyava la seva estimada BCN i puc assegurar-vos que quan solament tenia 12 anys ja coneixia tota l’obra de Gaudí que hi ha BCN. Sempre en va ser un seguidor de la seva obra. També en altres dies de festa, pels diumenges si no havia de treballar a la seva fàbrica ens organitzava sortides per desplaçar-nos-hi, però això, si sempre en tren. Ho aprofitava per ensenyar-nos racons de BCN. Igual també ens apuntàvem a les excursions dels frares, pare Maties i Daniel, que potser alguns de vosaltres també vàreu tenir la sort de conèixer. Si us fixeu be , viatge i cultura sempre anaven lligats, d’aquí el meu tarannà.

Jo naturalment vaig fer el mateix amb els meus fills i ara amb els meus nets. Abans tenia una norma que sempre vaig aplicar, pels divendres Sant, excursió en tren i pel dia de Nadal abans de dinar, recorregut a peu per Igualada i agafar gana per dinar. Pels anys 1990 llogava pel meu compte a FGC viatges amb tren de vapor amb una cabuda de 120 a 150 persones que en dues setmanes omplia fàcilment; ho vaig fer per quatre vegades.

Degut això l’ajuntament d’Igualada em va fer saber a través d’en Josep Castelltort i Francesc Vila, que el 1993 s’esqueia el centenari de l’arribada del nostre tren i em varen demanar que dirigís l’organització de la comissió del centenari. Vaig dir que si però per falta d’experiència en el món de la política i l’enrenou que ens va portar la família Vila , pare i fill, vaig tenir un 1993 difícil d’oblidar. Ara us ho prometo , ho faria molt diferent.

Amb els contactes que tenia dels viatges i d’altres que si varen apuntar, em vaig adonar que a Igualada hi havia moltes persones amb afició als trens. Ciutat però, no massa oberta i de no gaire tradició ferroviària. Per això potser Igualada està molt d’esquena al tren i que molt poca gent no es vol mullar, tots ens queixem, però no volem fer el pas decisiu per fer canviar l’estat actual. Una mica no deixa de ser la manera que som els catalans, i per això tenim el que tenim, vol dir que no cal que ens queixem tant i actuem més...

Deixem aquests temes punxeguts i anem pel que ens interessa. Pel fet de l’afició d’una bona colla que hi vaig trobar a Igualada ens reunírem per saber que es volia i es va decidir tirar endavant la nostra Associació. L’anagrama que tenim amb una màquina de tren, és la rèplica d’un escut típic que porten les vaporoses i la màquina que hi ha reflectida és la rèplica de la primera que va arribar a Igualada, amb el nom de la ciutat.

Haig de suposar que durant el temps que heu estat a la nostra Associació us haureu adonat, que les excursions que si han fet, reflexa aquesta filosofia que sempre he volgut transmetre. També he procurat que tothom hi hagi pogut entrar sense comptar amb cap tipus de religió ni política i sempre he procurat especialment , QUE SI RESPIRI BONA ARMONIA I DISFRUTAR MOLT amb l’excusa del tren al nostra costat. Penso que sempre he afavorit qualsevol tema del tren , maquetisme, col•leccionisme i millores per la nostra Associació i el nostre tren.

Estic segur que moltes coses no s’han pogut aconseguir però crec que sempre hi ha hagut bona voluntat i hem procurat, buscar la manera de que tothom s’ho passés i be i procuraré que sempre sigui així.

Hem arribat fins aquí, de moment QUINZE ANYS ja una mica cansat però us asseguro que ha estat gràcies a tots els que d’una manera o altre heu ajudat que això fos possible, per això he agafat el llistat de tots els socis actius i per ordre d’antiguitat voldria fer palesa la seva inestimable col•laboració:

Josep Castelltort; La seva saviesa històrica ens ha servit en molts moments delicats. També l’ajuda amb la seva correcció dels escrits que es varen publicar,personalment em va fer un gran favor.

Àngel Asensi; Els seus cops d’ull. Sabem que és un especialista en això i l’ajuda puntual que sempre ens ha donat ens ha servit de molt.

Toni Casals i Margarida; Les acurades i puntuals felicitacions de Nadal i la col.laboració en el control de totes les excursions. No cal dir les ajudes tan agraïdes com en els Sopars del Soci.( Les llistes i la distribució de taules, malgrat tot, ens ho ha fet la Margarida)

Edgar Thomsen; La col•laboració amb les nostres maquetes, mòduls i local social.

Robert Beneyto; Una enciclopèdia en temes de trens. Els dissabtes ens alegre el local amb la seva presència i els seus trens.

Josep Margets i Josep Gumà; L’estudi tècnic per la millora del nostre Carrilet.

Núria Arderiu; Fa poc ens ha agafat el timó de la tresoreria. Ella i l’Emili si fan igual com en les activitats, no ens fallaran mai.

Família Tudo; L’oferiment que cada any ens fan de la seva casa per fer les trobades , no tenen preu.

Jordi Ortega; L’ajuda tècnica que he tingut moltes vegades amb els viatges han servit perquè fossin de molt èxit i “exitants”. Ara amb la Jèssica des de Mèxic, porten junts la nostra pàgina web que puntualment van posant al dia informant de les nostres activitats.

Carme Bonastre; Sempre disposada a donar un cop de ma o uns quants bonics rams de flors...

Albert Alegre; Des de que va arribar es vas notar un canvi en un abans i un després pel tema del nostre local, el maquetisme i mòduls últimament. L’Olga Coll que fins ara , sempre ha estat disposada a ajudar i donar idees pels Sopars del Soci i també alguns viatges de més d’un dia.

Carles Galimany; L’home que silenciosament ens fa fotos , pel•lícules i ara amb una paciència de sant ens va muntant els trens que anem adquirint amb kits; segur que ara també està silenciós.

Ramon Prats; Entre ell i cal Franquesa sortim més animats i contents dels Sopars del Soci.

Maria Clapera; Coordinadora dels nous Sopars del Ferroviari que amb tanta cura sempre ha portat. De la família Clapera que tots els tres germans, sempre han estat un fidelíssims Amics del Tren.

Xavier Cuèlla i la Glòria; Diuen que al darrere d’un gran home, hi ha una gran dona. De sant Esteve de Sesrovires no volen faltar mai a cap activitat i en podeu veure els resultats amb els àlbums de fotos ,viatges i maquetisme que fem i que gràcies a ell en tindrem un bon record.

Josep Toldrà i Joaquim Fusté ; capelladins entusiastes que quasi no falten mai cada dissabte al local per ajudar i fer companyia a tots els maquetistes.

Francesca Farré; Arxivera que intentarà acabar de posar en ordre el que en Ramon Alegre va començar de tots els records d’aquests anys passats.

Joaquim Sans ; va entrar amb la condició que li deixéssim construir una maqueta de l’escala N, ja quasi... esperem el final amb ànsia.

Joaquim Grau; Ajudant de l’arxivera i futur cuidador del nostre local.

Albert Basas; Potser l’última “adquisició” de gent jove i emprenedora que donarà una empenta jove al tema del maquetisme.

Vivenci Sanjoan; persona molt nova a l’Associació i amb moltes ganes de donar-nos un cop de ma amb noves idees i recolzar; secretaria, tresoreria i arxivera , poc soroll i molta experiència.

També he valorat les paraules d’ànims que meu donat molts de vosaltres, això m’ha esperonat per tirar endavant, com també els nou vinguts que encara creieu amb nosaltres,Teresa Gras, Rosa Tarragó, Ricard Martínez i Francesc Redondo, a tots moltes gràcies. Hem arribat al soci núm. 178, i en som 84 d’actius. De veritat que us necessitem a tots per continuar la nostra tasca de fer estimar el nostre tren i gaudir tots plegats d’unes bones companyies.

Ara amb un petit esforç hem aconseguit una cartellera recordant les del Metro de BCN , del concurs de disseny que es va fer a Igualada simulant l’entrada del Metro al pas subterrani que tenim al costat del nostre local. Gràcies també a Jaume Fons que ens va avisar que a Tàrrega hi havia molt material arraconat a l’estació i per l’amistat amb la direcció del Museu del Ferrocarril de Vilanova, hem aconseguit el comandament d’una agulla de pas amb la seva corresponent senyalització d’una banderola de ferro per guarnir i enriquir l’entorn del nostre local.

Comença un nou any i com deia farà quinze anys de la nostra Associació i hem de reconèixer que tots hem canviat, com també les circumstàncies, tot és molt diferent de com vàrem començar. Crec sincerament que necessitem adaptar-nos als nous temps i per això hem de donar-hi un nou enfoc. Potser canviant la filosofia, perquè d’entrada ja veiem que no tenim el mateix temps que quan vàrem començar ni tampoc la mateixa il•lusió. Estiguem alerta, ara que bufen vents una mica contradictoris.
Estigueu alerta a les excursions que es vagin preparant i a tot el moviment de mòduls de trens en miniatura. Us convido una vegada més als sopars tertúlia del ferroviari que mirarem de fer cada mes i que li anirem donant un caire de trobada amb sopar i la tertúlia obligada inclosa amb un tema especial. Es molt necessari no perdre mai aquest contacte personal que els humans necessitem avui més que mai per no perdre la nostre identitat com Amics.

Per tirar endavant us necessitem a tots encara que l’ajuda sigui petita, però que hi sigui...