Nomès pasar per Manresa ja ens queia aigua pel damunt i cap a la zona nord era més negre, ai quin dia... aquest potser no hi hauría pacte. Un cop arribats a Berga deixà de caure el gotellam prim i pujant cap a Sant Corneli amb una vista preciosa de la vall amb el pantà de la Baells sortia un sol que enamorava, el pacte, el pacte...Esmorzar una mica i començà la visita amb un audiovisual explicant la vida pasada a les mines, molt didàctic. Tot seguit muntàrem al tren miner i cap a dins la mina de Sant Romà que te 7km de llarg. Nomès ens vàrem fer 300mts. però ens poguèrem fer una idea del que havia estat. Molt ben explicat i a peu sortírem cap a fora per anar a dinar al Santa Bàrbara patrona dels miners. Bon mengar i bona armonia i tiparrons i amb un bon sol pujàrem a l'autocar que ens portaría al Clot del Moro, a Castellar de N'Hug. Passant per la Pobla de Líllet, aigua per l'amor de Dèu, quina manera de ploure, però al arribar a la fàbrica de ciment dèixar de ploure i podem baixar de l'autocar sense paraigües, el pacte.
El Tren arrivaba més tard per culpa d'unes pedres que havien caigut a la vía. Pujem i avall cap a la Pobla. Amb una olor a verd i un paratge preciós poguèrem admirar de reull l'obra de Gaudí dels jardins Artigues i final de trajecte. Quina aigüada baixaba per el jove LLobregat, era ben roja dels patecs.
Arribats al final, exposició de Trens petits, 60 i 100cm d'amplada, de Catalunya. per cert màquina cremallera de vapor de Montserrat i vagó Reial. tot molt ben pressentat i una historia dels nostres Trens, Quatre gotes més. pujem a l'autocar per tornar a casa nostra. sense més pel camí, però si que al arribar al nostre local, tota la plaça dels autobusos estava anegada d'aigua. Ara, ho vàrem poder fer tot i amb el cap aixut... el pacte, el pacte.
AMICS TREN D'IGUALADA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada