SOPAR ANYAL DEL SOCI
Com cada any, quan s’apropen aquestes dades acostumem a trobar-nos per celebrar el Sopar del Soci . Ens vàrem aplegar al Café de l’Ateneu a partir de les nou del vespre. A mida que anàvem arribant se’ns convidada a “treure’ns el bitllet” per poder sopar. Com a comprovant s’utilitzà un tipus de bitllet que es fa servir a les excursions, bitllet que imita els antics però més gran, d’aquesta manera es controlen els pagaments i queda un record amb tema de tren.
Sis taules molt ben preparades amb un centre de flors que cada any molt gentilment Kentia ens obsequia. Detalls que tenen molta importància perquè després els rifem amb els de cada taula i així s’emporten un detall que sempre s’aprecia. Canvis d’impressions al anar-nos trobant i bona harmonia. Cada any per sort, es repeteix aquesta estampa d’amistat, en aquests moments que son tan bonics de poder viure. En Xavier Cuèlla no es va oblidar de portar els àlbums de fotos per recordar una colla d’activitats fetes.
Ja sobre a cada plat s’albirava el primer regal; un punt de llibre. Tot seguit ens varen servir el sopar. A les postres es va brindar amb cava per la continuïtat de l’Associació i les nostres amistats. Un cop fet el cafè, Francesc Farrés va agafar el micro i ens va explicar que s’havia concertat per després del sopar, una sessió de màgia i que no va ser possible perquè de al mag li va sortir un compromís familiar. Ho va aprofitar per explicar-nos tot llegint-nos, la petita història dels Amics del Tren.
Precisament l’any vinent farà quinze anys que es va fundar i que gràcies al esforç de molts Socis s’ha pogut arribar fins aquí. Per ordre d’antiguitat els va anar anomenant a tots els qui d’una manera o altre ens havien ajudat i amb la feina que havia fet cada u. Va ser molt emotiu perquè d’aquesta manera vàrem poder saber, potser, el perquè de la nostra Associació i els Socis que ho han fet possible, de totes formes ens prometé que ho farà arribar a tots. També es varen repartir camisetes i gorres. Després en Ramon Prats va començar a servir-nos per deferència de Casa Franquesa, un regal per cada home i un altre per cada dona present al sopar. Cada any quedem gratament sorpresos per tot el que rebem, per la constància d’en Ramon i per la gentilesa dels Franquesa, des d’aquí; moltes gràcies!! Es a dir que entre tot plegat com cada any; ens faltaven mans...
Abans d’acomiadar-nos,vàrem agrupar-nos al vestíbul de l’Ateneu per fer-nos la foto de record per deixar-ne constància de l’efemèride.
Amics del Tren d’Igualada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada