Després de la celebració del sopar del ferroviari de cinc Euros, donem per finalitzats els sopars d’aquest tipus per el que ens queda d’aquest any. Com passa el temps sembla ahir que començàvem aquest any i aviat se’ns acabarà...
El Sopar del Ferroviari o Sopar de Duro, es va començar per trobar una manera de poder-nos veure més sovint, al costat d’una taula rodejada de bons Amics i amb un menú senzill de pa amb tomàquet que no ens fes mal a la butxaca.
Després de molts dies de no poder-ne celebrar perquè a la Maria Clapera, organitzadora dels mateixos, li haguessin passat uns fets molt desagradables, hem volgut abans d’acabar l’any, fer-lo i donar-li una sorpresa.
De fet ni vàrem donar més d’una de sorpresa ja que pel dilluns que era el dia que tots hem de trucar perquè ens hi apunti, abans de les dotze del mig dia ja en tenia més de vint i la cabuda son de divuit.
Com que amb la ma dreta no podia fer la llista ben feta perquè és un dels fets desagradables, sense adonar-se s’havia superat el “cupo” . Aquesta vegada com que li volíem fer-li una sorpresa, vàrem fer una excepció i acceptàrem fins a vint-i-dos, tot i que ens va portar una mica d’enrenou però com que dues persones es varen posar el seu costat per ajudar-la, tot seria més suau per ella.
Puntualment a les nou del vespre del dissabte ja estàvem al nostre local amb les forquilles i ganivets a les mans per començar a celebrar la festa.
Com sempre l’alegria va ser el portador de l’ambient en tota l’estona i arribats a les postres la vàrem obsequiar amb un petit regal que sabíem de vell antuvi, li agradaria i seria encertat. També uns amics varen voler col•laborar portant unes ampolles de cava. Tot plegat va ser un petit homenatge a la Maria que des de molt temps es cuida de que els Sopars vagin be i també per treure-l’hi una mica d’amargor en tot el que li va passar; esperem hàgim encertat en la nostra idea.
Ara ja només ens queda l’anual Sopar del Soci que es molt diferent d’aquests i que esperem poder-lo celebrar el proper mes de novembre i que , naturalment no hi haurà “cupo” d’entrada; voldríem que hi fossin tots els nostres socis.
Gràcies a tots els que d’una manera o altre heu col•laborat a sentir-nos més acollits i fer-nos passar unes bones estones entremig de pa amb tomàquet.
