Després d’una setmana amb unes fortes descarregades d’aigua i volen fer una visita al Museu de l’Aigua de Cornellà, no podia ser d’altre manera que amb molta pluja. El diumenge més d’una dotzena d’Amics ens trobàrem a l’estació per agafar el “Carrilet” de les 7’54 per marxar cap a Cornellà. Ja a mig camí començà a caure aigua i no cal dir que al sortir de l’estació, aigua a dojo...
L’excursió ja estava preparada per tenir que caminar poc, però plovent ,tot es fa més llarg. En tot i això varen venir tres Amics molt optimistes, NO PORTAVEN PARAIGÜES. En un gest decidit cada ú en tingué que comprar-ne, tot arreglat. Després d’esmorzar, encara plovent, ens encaminàrem al Museu. Uns edificis modernistes amb totxo català del arquitecte Josep Amargós i estrenats el 1909 ara fa 102 anys! Ara molt ben restaurats, semblava com si s’acabessin d’inaugurar. Amb una existència de més de 30 pous d’aigua actualment , ja es va concebre, per subministrar l’aigua potable a BCN. Encara hi ha les primitives bombes que enviaven l’aigua a la ciutat amb la força del vapor i amb una altre nau les màquines de vapor que connectades amb unes dinamos, es feien l’electricitat a 450 v= per les altres bombes elèctriques extractores de l’aigua dels pous principals . Moltes coses curioses hi vàrem veure, com una de les calderes que encara roman sencera per fer el susdit vapor. Part del Museu es interactiu a l’abast dels escolars per fer-los-hi entendre tot el funcionament del complex industrial i als altres també; tota una experiència molt interesant.
Sortírem del Museu, encara plovia, per anar a un complex d’oci i omplir la panxa perquè ja reclamava. Un cop haver omplert les nostres “calderes” ens dirigírem, per cert ja no plovia, cap a la parada del Trambaix que ens portaria al Palau Reial. En dues hores, tot passant pels seus enjardinats entorns , nets per l’aigua i d’un color verd pujat, visitàrem les tres exposicions que hi ha ubicades; ceràmica, vestimenta i de disseny mobiliari. Tinguérem dues hores per poder-nos esplaiar amb tot el material exposat. Us recomanem que un dia hi aneu a fer una visita, en sortireu satisfets. Ja de retorn a casa i fent l’anàlisi de l’excursió, hem de considerar que va ser molt ben aprofitada i una vegada més, encara que amb pluja, poguérem fer el que s’havia previst, una felicitació a la Maria Clapera per la idea i en Jordi Ortega per l’execució de la mateixa. Amics, fins diumenge dia 13 a la Funifira de Gelida i esperar trobar-nos tots al Sopar Anyal el dissabte dia 26.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada